No és solament una manifestació de bona educació, que ja seria molt. L'actitud d'acolliment respon a una mirada de fe sobre la situació real dels promesos i s'arrela en la missió de I'Església, que está cridada no a condemnar sinó a salvar.

L'actitud d'acolliment té diversos components:
* Obertura
* Comprensió
* Paciència
* Esperit crític i de recerca
* Acceptació del pluralisme.

El CPM vol acompanyar els promesos vers una actitud que posi en crisi les idees i els comportaments i que busqui realment els valors evangèlics de l'amor i la fe segons els quals caldrà fer front a l'inevitable pluralisme actual. Aquest objectiu només es pot canalitzar amb un mètode: el diàleg, essent l'opció bàsica del CPM el diàleg de les parelles entre elles, amb els casats i el consiliari.

El diàleg pot ser definit com «escoltar i parlar adequadament».

- «Escoltar adequadament» vol dir:
· estar obert a l'altre, disposat a entendre i valorar les seves posicions;
· saber preguntar per tal que l'altre s'expressi;
· tendir a comprendre les raons de la seva opinió i l'ámbit de la seva experiencia.

- «Parlar adequadament» vol dir:
· expressar-se amb claredat, sinceritat, objectivitat;
· estar disposat a acceptar el propi error, la pròpia parcialitat, el possible engany;
· expressar-se de manera senzilla, acollidora, respectuosa;
· ajudar l'altre a reflexionar, revisar, cercar, valorar la vida veritable, animar-se a viure-la.

El CPM tracta els diversos aspectes de la vida de parella i de família al voltant de set temes: psicología de la parella, amor, sexualitat, fills, dimensió social de la família, fe i sagrament del matrimoni.

El CPM opta per tractar en primer lloc els temes més directament relacionats amb la parella. Per raons pràctiques, perquè en aquests temes és més fàcil la relació amb els promesos; i, sobretot, per raons més profundes, per evitar la discussió abstracta sobre la fe i per obrir el camí a una comprensió evangèlica de l'amor, la sexualitat i la família.

Aquesta és la visió coherent dels temes i del seu ordre: el punt de partença és la parella, amb la manera de ser d'ambdós membres (1), units per l'amor (2), una manifestació privilegiada del qual és la sexualitat (3) i el seu fruit: els fills (4); la família viu immergida en el món, els quals es necessiten mútuament (5); la fe dóna l'últim sentit de l'amor de la parella (6), celebrat pel signe sagramental de la presència de Jesucrist Salvador (7).

Les sessions de diàleg es fan per grups de promesos amb un matrimoni i el consiliari del CPM, que els acompanyen durant tot el curset.

- El nombre ideal de persones per grup - parelles i membres del CPM - és d'un mínim de vuit i un màxim de catorze; menys de vuit i més de catorze fan molt difícil el diàleg.

- Si hi ha possibilitat, és bo de fer una trobada inicial, una sessió de presentació, per trencar el glaç de la relació entre tots els participants, per comentar amb els promesos el que esperen -i potser el que temen- del curset, i per explicar el procés, la temàtica i, sobretot, el mètode dels diàlegs del CPM.

- L'ideal és dedicar una sessió de diàleg a cada un dels temes. La situació dels promesos pot fer aconsellable unir fe i sagrament en una sola trobada. El curset-tipus del CPM, és de sis-set sessions.

1. El CPM ha treballat sempre en base a sis temes perquè acumula en una sola sessió la fe i el sagrament. És molt difícil, però, Ia reflexió satisfactòria dels dos temes en un sol capítol; fóra convenient, per tant, de desglossar-los i adoptar un esquema de set temes.

- La duració normal d'un diàleg sol ser de dues hores.

- És convenient deixar el màxim espai de temps possible entre sessió i sessió per tal que les parelles les puguin comentar amb tranquil·litat; una per setmana seria l'ideal.

- Cada Centre ha de veure quin nombre de trobades és el més adequat segons les possibilitats de les parelles i dels matrimonis. Si cal reduir el nombre, convé ajuntar dos temes afins en una sessió (psicologia-amor, sexualitat-fills) més que no pas ignorar un tema.

- És molt convenient no reduir massa el nombre de sessions: només a partir de quatre o cinc trobades s'aconsegueix un clima distès i cordial, apte per ajudar a la comunicació més profunda. També sobre aquesta base, un nombre suficient de trobades crea una relació que facilita un possible treball després del curset.

- Fitxes d'inscripció: poden ser simples fitxes amb les dades personals o poden demanar alguns punts d'interès per a l'equip i així conèixer el tipus de parelles.

- Enquesta final: pot ser una enquesta sobre l'experiència del curset que els promesos contesten per escrit, o pot fer-se a base d'una conversa oberta amb les parelles, fins i tot de manera informal, després de l'última sessió.

- Qüestionaris-monografies-fets de vida: cada equip ha de veure quin material pot ser-li més útil. És convenient oferir als promesos el primer dia un resum de les qüestions que es tractaran, i al final de cada sessió donar-los un qüestionari que els prepari per al tema següent.